- - - - - - - - - * EnTrA En AqUeSt MóN * - - - - - - - -

Se AcAbÓ!

2008-05-20T21:43:00.005+02:00

L'assignatura d'anàlisi ha arribat al seu fi...

...a mi sincerament, l'assignatura m'ha semblat molt còmode i divertida més que res pel fet d'anar actualitzant el blog. La veritat és que m'ha resultat molt fàcil la tasca d'anar penjant noticies, exercicis, opinions,etc. és un programa molt facilet vaja, suposo que m'ho sembla pel fet de que he treballat amb fotologs i myspace i sobretot aquest últim és bastant més complicat ja que per tal d'amoldar-lo a les necessitats de cadascú, s'han de tenir coneixements d'html. Tot i això, m'ha agradat pel fet de canviar de metodologia. La veritat és que el moodle no està gens malament, però sempre el moodle.. suposo que cansa.

Com a conclusió de l'assignatura, puc dir que potser m'esperava aprendre molta més diversitat d'instruments, tot i això, considero que ha estat força bé.

Gràcies per tot!

QuÈ dIr-Ne DeL tReBaLl??

2008-05-20T21:22:00.003+02:00

S'han acabat les classes, ara només ens queda algun que altre examen i algun treballet per enllestir...

Referent al treball reslitzat pel meu grup, cal dir primer de tot que el tems era " El recorregut d'un nen amb necessitats educatives especials" i estava compost per la Mireia Muntane, la Rosa Albes, la Cristina Senan i jo. Després d'haver-nos situat, puc començar a explicar la nostra història.

Quan ens van manar el treball d'investigació i ens van explicar que ens ensenyarien un nou mètode d'anàlisi de dades, almenys a mi hem va motivar, l'únic problema que teniem era que no ens posavem d'acord amb la temàtica a treballar. Després de molt pensar i no saber ben bé quin tema triar, vam decidir d'analitzar si era cert que el recorregut que marca la LOE es complia. La veritat es que no hi vam caure en que mentre un grup pogués fer 40 enquestes, nosaltres per igualar-los hauriem de buscar 40 centres. Sincerament vam pensar en dos centres perquè preteniem fer moltes enquestes dins de cadascun d'aquests. A l'hora de posar-nos a la feina, vam comprobar que era "inútil" preguntar a molta gent del mateix centre perquè tothom ens deia el mateix. Aqui va estar el nostre dilema. Poc abans d'acabar el plaç d'exposició del treball, vam veure que teniem poques sortides per rectificar i per tant, vam fer el que vam poder amb el poc temps que ens quedava.

Sincerament, crec que aquest treball ens ha servit per donar-nos compte que de vegades les coses es plantegen malament i sobretot, puc dir la coneguda frase "dels errors se n'apren". En fi, treballar en grup amb gent que coneixes des de fa 4 anys, és un plaer, jo almenys he treballat molt agust i crec que hem après molt encara que potser no ho sembli, alhora que hem pogut comprovar com davant la llei, tothom sembla que faci cas quan realment, cada centre fa el que li ve en gana.

Esperem finalment, que els resultats siguin més favorables del que se'ns va plantejar, perquè tot i que en un principi no sembla feina, creieu-me que en tres dies buscar centres que et rebin a corre cuita...té el seu mèrit.

HiStÒrIeS dE lA mEvA vIdA...

2008-04-27T13:40:00.012+02:00

Com creixem... ens nem fent grans i ni se n'adonem fins que no mirem fotografies, comparem i...

Aquesta soc jo al néixer, un dia 8 d'Abril de 1986. Evidentment, la meva vida acadèmica no comença fins més tard, després d'estar uns anyets gaudint de la vida sense preocupacions.

Records, el que es diu records, no en tinc gaires respecte la meva infància, sembla que la meva vida comenci quan tenia uns 8 anys. Pel que m’han explicat i a arrel d’això he anat recordant petites imatges d’aquells temps, se que vaig començar a anar a l’escola amb 4 anys i mitj, és a dir, no vaig anar a cap mena de guarderia, vaig començar directament a P4 a l’escola privada actualment concertada de Cambrils que tenia com a nom Vedruna. La meva mare va treballar molt per poder donar-nos al meu germà i a mi una educació adequada i segons ella, vaig passar l’etapa infantil una mica malament. Cada matí hem feia mal la panxa quan per la televisió veia els dibuixos de “Willy foc, la vuelta al mundo en 80 dias” ja que era l’hora d’anar cap a l’escola. Des de casa meva a l’escola hi poden haver 10 minuts caminant, doncs es veu que cada dia anava vomitant a cada arbre que trobava pel camí. Sincerament, d’aquella època recordo que hem trobava molt malament cada cop que havia d’anar a escola, que plorava molt i que m’emportava a la motxilla un coixí petit que la meva mare m’havia fet. Una anècdota de les que m’enrrecordo, traca d’un dia en que jo portava el meu coxí a la motxilla i me’l van pendre. Jo no el trobava, el coixi tenia el nom de “cuni” i li vaig anar a dir a la professora pero hem va entendre malament, i es va passar una estona buscant un “conill”, al final el vam trobar.

També recordo que era una nena molt tranquil·la i amb molta paciència que sempre estava dibuixant i sobretot recordo que la primera professora que vaig tenir, es deia Puri i era molt dolça. No m’enrecordo de com vaig fer amics ni com eren les classes, ni res. La veritat es que no se com m’he pogut oblidar de tot record de quan era petita, però de vegades és molt frustrant no enrrecordar-se’n de re. El que no m’agradava gens de l’escola, era l’hora del pati, perque pensaba que per sota la sorra del pati un dia sortiria un dimoni, no se perquè veia com si la sorra s’enfonses i sortis un fum vermell de l’infern.

Respecte a l’educació primaria, recordo que odiava l’anglès, vaja, durant tota la meva vida he tingut problemes amb l’anglès perquè sempre hem preguntaven i mai sabia respondre, la veritat es que sempre se m’ha donat malament. També odiava la part pràctica de l’educació fisica, sempre era de les que prefereia fer teoria. La veritat es que suposo que aixo ja vindria de petita, que sempre he estat grasseta, a més amb asma i hem costava molt arribar a fer el que feien els altres i sempre es reien de mi, per tant, li vaig agafar fòbia a l’assignatura d’educació física i feia el possible per no haver de fer-ne mai. Respecte a aquesta època, me’n recordo que per única vegada en la meva vida, la professora de quart hem va castigar una tarda, hem vaig sentir molt malament tota l’hora de cara a la paret. Se que a l’escola, celebràvem diverses festes a l’any con el dia de la castanyada ( dia una mica frustrant per mi perquè soc al·lèrgica a les castanyes i no en podia menjar), les festes de carnaval ( hem feia bastant vergonya vestir-me amb bosses de brossa, però estava divertit el fet de realitzar les caretes i preparar els balls), celebràvem també el dia de la patrona de l’escola ( on cantaven la cançó de Santa Joaquima de Vedruna), el dia de la diada ( anàvem tots vestits de catalans i catalanes) i moltes més festes que ara mateix no recordo. També puc recordar que hi va haver un professor sobretot que hem va agradar molt, es deia Vicenç i era molt agradable i amb ell, vam realitzar un teatre que va estar molt bé. Aquest teatre era mut i tractava de la historia des de l’època prehistòrica fins que es va formar la bandera de Catalunya. Jo feia de monjo, els únics que sabien escriure i m’ho vaig passar molt bé. Me’n recordo d’una excursió que vam fer en la que vam visitar a les abelles i ens van ensenyar a fer melmelada de poma i galetes. La veritat és que va ser una època bona al igual que recordo que a les classes de matemàtiques, feia “curses” amb un amic per veure qui dels dos acabava abans els exercicis de matemàtiques, m’agradaven molt. Però també m’agradava molt l’assignatura de música, m’agradava molt cantar tot i que hem feia molta vergonya i trobava molt bonic el fet de poder aprendre a tocar diferents instruments com el xilòfon, el metal·lòfon,etc. En arribar a cinquè ens van dir que la nostra escola s’ajuntava amb una altre “La salle” per formar el que actualment és una escola concertada anomenada “Cardenal Vidal i Barraquer”. L’edifici que abans era vedruna nomes seria per educació infantil, i ESO i a la salle es farien els 6 cursos de primària. A sisè, doncs, vam canviar de centre per un any. Al llarg de tota la meva història acadèmica, puc dir que dels tres trimestres que hi havia, sempre n’hi havia un que referent al tema de les notes m’anava malament.

De la ESO en canvi, puc dir que vam tornar a canviar d’edifici i als alumnes ens van barrejar. La veritat es que tenia molta por que no hem posessim amb les meves millors amigues, però considero que encara vaig tenir sort, perquè vaig trobar un grupet amb qui he vaig ajuntar i vaig estar molt agust. Respecte aquests quatre cursos, recordo sobretot que a classe de matemàtiques ens desdoblavem i hem va tocar al grup dels mes llestos, la veritat es que sempre m’han agradat molt i se m’han donat bé, però no m’agradava gens anar a aquella classe. No hem sentia còmode i el professor no hem va voler canviar de grup, d’aquesta classe, tinc marcat un dia en que en un examen vaig treure un 0, sincerament no se que hem va passar, suposo que va ser una època complicada degut a problemes personals, però aquell dia no m’enrecordava ni del meu nom. També recordo els crèdits de síntesi que fèiem abans d’acabar el curs, almenys a mi m’agradaven molt, això de treballar en grup a classe durant una setmana hem semblava interessant.

En acabar la ESO, vaig decidir de continuar estudiant perquè era el que s’havia de fer, ningú va dubtar que no seguís estudiant i per tant, ningú hem va aconsellar ni hem va animar a seguir. Vaig triar el batxillerat humanístic de l’Institut Ramon Berenguer IV a Cambrils tot i que m’agradaven més les matemàtiques, suposo que va ser cosa de que vaig escollir el camí que van escollir les meves amigues, cosa que ara me n’arrepenteixo perque crec que potser hagués hagut de triar el camí d’administració. El batxillerat hem va anar prou bé, millor segon que primer, però sobretot hem va costar molt aprovar l’assignatura d’història, mai m’ha agradat. Si que recordo que el llatí m’agradava molt tot i que hem costava, que l’assignatura de filosofia la trobava interessant, suposo que perquè al professor li tenia molt apreci i cal dir que sobretot m’agradava l’assignatura d’art, tot i que la professora en aquest cas, no acompanyava gaire. En acabar el batxiller, vaig realitzar el projecte de final de batxiller sobre un tema que sempre m’ha agradat molt “les constel·lacions”. La veritat és que hem va agradar molt fer-lo i cal dir que el professor va estar molt amable i atent amb mi, hem va ajudar molt i per tant, després d’aprobar vaig decidir d’anar a selectivitat perquè creia que era el que s’havia de fer i la veritat es que hem feia por no aprovar, però hem va anar bé.

En aprovar la selectivitat, hem vaig trobar dins un gran dilema, no sabia què posar-me a estudiar. Molta gent hagués donat el que fos per tenir la nota que jo tenia de mitja i poder entrar on volgués, però jo en canvi, no sabia quin camí agafar. Sabia que no volia cap filologia i que hem guiaria per la rama de psicologia, educació especial perquè vaig pensar que una de les coses que m’han agradat sempre ha estat poder solucionar problemes als altres. Un dia hem vaig informar de les carreres que es donaven a la URV i vaig mirar les assignatures de cada una de les carreres. Pensava que m’agradaria molt educació especial però sabia que amb el meu caràcter m’afectaria massa. Després pensava en la psicologia i finalment, hem vaig decantar per pedagogia que no sabia ben bé del que anava. Sincerament no se perquè vaig escollir aquesta carrera, ja que a mesura que han anat passant els anys, m’he adonat que no era el camí que més m’hagués agradat, tot i això, cal dir que he tret experiències molt positives de realitzar la carrera. A més d’aprendre molt tot i que potser de vegades no ho sembli, he pogut fer unes bones amistats que m’han ajudat molt durant aquests anys. Espero que en un futur, pugui trobar un treball amb el que hem senti còmode i que hem pugui agradar.

Moltes gràcies a tots els que heu format part de la meva vida, perquè sense vosaltres, segur que no hagués estat mai el mateix.

NoTiCiA, nOtIcIa!

2008-04-20T16:28:00.002+02:00

Josep Tarragó ens ha vingut a fer una visita. Però us preguntareu, qui deu ser aquest home? Doncs resulta que és un inspector.

Ha estat una visita interessant, ens hem pogut assabentar de diverses coses. Primer de tot, cal dir que l’entrevista va començar presentant-nos un per un i grup per grup explicant de què tracten les postres investigacions per l’assignatura. Després d’aquesta petita introducció, hem anat realitzant-li preguntes respecte a la seva tasca d’inspector com per exemple perquè es va fer inspector, què és necessari per exercir d’inspector,etc.

Les seves respostes han estat bastant àmplies vers totes les preguntes i ens va explicar com ell va començar de professor d’una escola, va passar a ser director i finalment es va presentar a inspector i com la seva tasca és molt important però que dur molta feina ja que a més de controlar, avaluar, assessorar, també ha d’orientar. Una tasca molt complexa.

A continuació, quan ja en sabien una mica més del tema de la funció de l’inspector, cada grup va realitzar-li una sèrie de preguntes referents a la investigació.

Va ser una entrevista molt profitosa, penso jo i que alhora ens va enriquir vers aquest camp de la inspecció a més d’ajudar-nos en certs dutes vers la nostra investigació. Es va explicar molt be i a més, crec que hi estava agust, més que res perquè donava molta més informació de la que se li preguntava. A mi hem va semblar molt interessant i crec que sempre va bé conèixer gent del camp laboral.

DiD yOu KnOw?

2008-04-13T17:21:00.002+02:00

A classe vam veure un video molt interessant de dades estadistiques, algunes d'elles ens dieun que:

- 60 bebés han nascut a US
- 244 bebés han nascut a Xina
- 351 han nascut a la India
- Nintendo va invertir més de 140 milions de dolars en recerca i desenvolupament només en el 2002.
- Una de cada 8 parelles casades a US es van conèixer de manera online
- Hi ha al voltant de 160 milions d'usuaris registrats a Myspace
- La mitja de les visites a la pàgina de Myspace és de 30 vegades al dia.
- Hi ha al voltant de 540,000 paraules del llenguatge anglès
- Es publiquen més de 3000 llibres

Interessant, oi??

QuE dIuEn Què??

2008-03-30T17:52:00.001+02:00

Sincerament, m’he quedat una mica sobtada després de llegir la l'article de Jaume Graells que es titula: " Una llei de país per una educació del segle XXI", ja que no m’imaginava que les coses anessin d’aquesta manera. La veritat és que no m’estranya gens el fet de que a les escoles es pateixi, perquè sincerament, la situació en relació amb l’educació que estem vivint, és per fer-nos patir. Suposo que també com diu l’article, el fet que les reformes educatives no acabin de millorar mai l’educació, comporta un descontentament de la societat i un temor ja que no se sap per on aquesta vegada enfocaran les noves reformes.

Per altra banda, és necessari un canvi, en això suposo que estem tots d’acord, però esclar, tal i com ens diu l’article, aquests canvis haurien de ser específics com el fet de procurar canvis en el disseny de la professió docent, millorar la formació inicial i contínua de mestres i professors, incentivar,etc.

Jo estic d’acord amb el fet d’apostar per l'escola inclusiva i plural ja que cada cop més, a les aules es reuneix gent de diversitats impensables. El tema se’ns en va de les mans, cada cop més sorgeixen problemàtiques que si les anem deixant, acabaran ofegant-nos i ofegant l’educació.

L'educació del nostre país, més ben dit, les persones, mereixem una educació de qualitat, perquè sabem el que és important.

MiRaR aMb UlLs De FUTUR

2008-03-02T14:27:00.004+01:00

Educació abans? Educació ara?...

S’ha pogut veure com de mica en mica, aquest procés al que anomenen educació ha anat evolucionant i s’ha anat adaptant a les noves exigències del moment. Mentre els nostres avantpassats creien que per educar calia dur a terme una sèrie de mesures dràstiques i bastant dures, fins arribar a comparar-les amb la formació que es rebia a l’exèrcit, actualment es creu que aquesta manera d’ensenyar, si que potser en aquells temps era de gran utilitat perquè volien educar a persones “en massa”, però ara?? Si el que volem és que tos anem a una, si volem formar persones sense criteri i a base de maltractaments, potser si que aquesta manera d’educar seria bona, però no crec que sigui el que necessitem.

L’educació d’ara abarca més camps a més, com diu el vídeo, ha de ser lliure, però matisant en els diferents aspectius que aquesta paraula comporta. Que sigui una educació lliure no vol dir que cadascú faci el que vulgui, esclar, vol dir que tot i tenint una sèrie de normes de convivència a les que tothom s’ha d’adaptar i respectar, s’eduqui a les persones de manera que aquestes puguin tenir els seus propis criteris i seguir per aquell camí que en la vida millor li convingui.

L’accés al coneixement es podria dir que és bastant dur en certs països. Si observem el nostre país, veurem que si que es veritat que potser tenim un nivell baix de coneixements respecte d’altres indrets, però hem de donar gràcies que com a mínim, nosaltres podem gaudir de l’educació, podem tenir uns certs coneixements per evolucionar i adaptar-nos a les noves exigències que el món ens demana diàriament. Tot i això, no vol dir que ens hem de quedar de braços creuats perquè tenim sort, sinó que hem de seguir lluitant de mica en mica per tal de poder treure’n més profit de tot el que tenim al nostre abast, esclar que tot això, són reptes en els que tant professors, com la societat, com els estudiants ens hi hem de capficar. Tal i com s’ha vist en el segon vídeo, si que es veritat que actualment ens trobem en l’època de les noves tecnologies i que cada cop avancem més i més en aquest tema, però tampoc crec que sigui com Ibarra ens ho mostra.

Cadascú és lliure de pensament, cosa que no vol dir que tothom hi estigui d’acord. Aquest fet, es pot veure reflexat en aspectes diversos de la vida d’una persona, sense anar més lluny, en el camp de l’educació. Si no ens posem d’acord amb allò que necessitem o que s’ha de canviar, no anirem enlloc.

Per tant, ens hauríem de plantejar tots plegats, si val la pena o no el fet de lluitar per una educació més digna i de més qualitat... nosaltres que podem.

FrAsEs InTeReSsAnTs

2008-03-02T14:02:00.004+01:00

Bones!! Estava mirant els videos sobre educació que la professora ens va penjar al moodle i m'he posat a mirar d'altres que parlen sobre el tema, la veritat és que n'hi han que són prou interessants. Si aneu mirant, podreu veure exemples de diversos països i com aquests tracten el tema de l'educació, la veritat és que és molt dur. Ja podem donar gràcies d'haver nascut aquí, perquè sincerament...el món en general, no va gaire bé.

Aquí us deixo un video que conté diverses frases d'educació per reflexionar. Algunes segur que les trobareu interessants, d'altres en canvi, ben segur que hi tindreu coses a dir. Espero que us agradin, n'hi ha alguna de molt maca.

EL MEU GRUP

2008-02-16T18:18:00.009+01:00

Aquest és el meu grup de treball. La majoria ens coneixeu, però per aquells que no ho tinguin massa clar, d'esquerra a dreta tenim a la Mireia, la Cristina, la Rosa i jo.

Nosaltres hem decidit de fer el treball sobre "L'atenció a les necessitats educatives de nens amb discapacitats".

A continuació us mostro el mapa conceptual que fa referència al nostre treball.

Futurs pedagogs, què n'opineu?

2008-02-16T17:34:00.007+01:00

El camí de l'educació...

El futur d’Europa depèn de l’educació que avui dia reben els joves i en la que es dediquen només quantitats simbòliques de diners, cal dir que l’educació és massa important pel futur com per deixar-la en mans de les comunitats autònomes.

A mesura que passen els anys, s’ha anat menysvalorant l’esforç, s’ha reduït l’exigència, ha desaparegut la transmissió de coneixements i valors i s’ha soscavat l’autoritat del professor. Com a conseqüències d’aquest desnivell es deteriora la convivència a les aules i els alumnes acaben la ESO amb coneixements insuficients, no adquireixen ni la preparació adequada ni les normes de comportament imprescindibles per a la convivència social.

Tot això fa que cada cop més, la societat proposi mesures per solventar aquesta problemàtica tant important pel futur de la societat. Segons l’autor, Luis Peral Guerra:

“Hi ha d’haver dret d’elecció per part dels pares per millorar l’educació”.

No obstant, Sarkozy proposa afavorir l’autonomia dels centres i es proposa que s’hauria de considerar l’educació com a una igualtat d’oportunitats, una educació de qualitat amb equitat i llibertat.

A continuació us deixo un mapa conceptual aclaridor de la noticia:

EnSeNyEm ElS bLoGs :-)

2008-02-16T17:01:00.003+01:00

L’últim dia de classe, vam estar mirant els blogs de tots els alumnes de la classe i vam poder veure com cadascú havia escollit un estil, un tipus de colors, de fotografies,etc. Un blog mirat des de diverses perspectives, pot canviar molt.

A més de revisar el que cada persona havia aportat, vam repassar la última activitat realitzada i vam poder veure que almenys al meu grup ens faltaven algunes dades com són:

Instruments per recollir dades qualitatives:

Converses gravades
Notes de camp
Diaris de discussió
Xats
Tècnica Delphi
Anàlisis del contingut
Biografies
Històries de vida
Dibuix lliure en relació a un tema
Xerrades
Història de vida

Instruments per recollir dades quantitatives:

Test
Sociograma
Tècniques projectives
Tècniques experimentals

Per acabar la classe, la professora ens va ensenyar un programa per saber realitzar mapes conceptuals de manera fàcil i eficaç.

La classe va estar entretinguda.

En SaBeM o No?

2008-02-10T15:59:00.000+01:00

Aquesta activitat s’ha realitzat en grup, format per: Rosa Albes, Mireia Muntané, Elisabet Rodríguez i Cristina Senan.

Què és el mètode d’ investigació? És un conjunt de procediments pels quals es plantegen problemes que volen ser investigats i es posen a prova les hipòtesis i els instruments de treball

I la metodologia? Es pot dir que és el camí mitjançant el qual s’arriba a algun lloc o un conjunt de procediments (o “manera d’obrar”) per tal d’obtenir un coneixement ben fonamentat

I les tècniques d’ investigació? Són els Instruments per recollir informació. Aquests Instruments poden ser l’enquesta, l’entrevista, a través de la observació, etc.

Fases del mètode científic:

1. Plantejament del problema

2. Revisió de les aportacions prèvies

3. Formulació d’hipòtesis

4. Plantejament de l’estudi

· Definició de les variables

· Metodologia

· Mostra de l’estudi

· Recollida de dades

· Anàlisi de dades - resultats

5. Conclusions

6. Plantejament de nous problemes

Enumera quatre característiques de la metodologia quantitativa:

1. Validesa externa

2. Validesa interna

3. Fiabilitat

4. Objectivitat

Enumera quatre característiques de la metodologia qualitativa:

1. Credibilitat

2. Transferibilitat

3. Dependència

4. Confirmació

Instruments per a la recollida de dades qualitatives

- Entrevistes lliures i dirigides

- Enquestes amb preguntes obertes

- Observació fenomenològica

- Interpretació de documents

Instruments per a la recollida de dades quantitatives

- Entrevistes tancades (qüestionari)

- Enquestes amb preguntes limitades

- Observació experimental

IE = .... Invasió Extraterrestre!

2008-02-03T16:23:00.003+01:00

Espereu, que hem sembla que al final IE vol dir una altre cosa... esclar....

¡INVESTIGACIÓ EDUCATIVA!

Ara que ja sabem el que volen dir aquestes inicials, potser podríem entrar més a fons en el tema, no?

Doncs som-hi!

La investigació educativa és un àmbit que es troba en l’actualitat en un moment de canvi a causa de l'avenç dels nous sistemes d’accessos i intercanvis d’informació. El propi investigador precisa recórrer a la consulta de diverses fonts d'informació amb la finalitat d’establir l’estat de la qüestió del coneixement sobre el fenomen que pensa investigar. Per tant, podem definir com a investigació educativa:

“El conjunt d’accions sistemàtiques amb objectius propis que descriuen, interpreten o actuen sobre la realitat educativa, organitzant nous coneixements, teories, mètodes...”

La investigació educativa, té com a finalitat, conèixer els diferents punts de vista sobre la naturalesa de la investigació, adquirir el coneixement i el domini de la terminologia bàsica en la investigació a més de capacitar a l’alumnat per a la lectura i interpretació crítica. Aquesta es pot dir que pot ser realitzada a través de dos mètodes principals com són: els mètodes teòrics, aquells que permeten rellevar les relacions essencials de l’objecte d’investigació i que són fonamentals per a la comprenssió dels fets i per a la formació de les hipòtesis d’investigació i els mètodes empírics, aquells que permeten efectuar l’anàlisi de la informació, així com verificar i comprovar les concepcions teòriques.

Després de veure el que volem dir quan parlem d’investigació educativa i quines finalitats té , cal dir que aquesta es pot basar en tres paradigmes principals com són:

Positivista (racionalista, quantitatiu), que pretén explicar i predir fets a partir de relacions causa-efecte (es busca descobrir el coneixement). L'investigador busca la neutralitat, ha de regnar l'objectivitat. Cal dir que és experimental i manipulatiu

Interpretatiu (naturalista, qualitatiu), que pretén comprendre interpretar la realitat, els significats i les intencions de les persones (es busca construir nou coneixement). No hi ha diferència entre subjecte i objecte de coneixement.

Sociocrític, que pretén ser motor de canvi i transformació social, emancipador de les persones, utilitzant sovint estratègies de reflexió sobre la pràctica (es busca el canvi social). L'investigador és un subjecte més, compromès en el canvi que promou l’ús de metodologies participatives.

Algunes de les investigacions educatives recents que ens podem trobar, poden ser referents a compensar mancances en l’educació sobretot, l’absència escolar, etc. i més, després de l’anàlisi dels resultats de l’important informe PISA; temes relacionats amb la diversitat de l’alumnat, etc..

Per acabar, es pot dir que la investigació educativa és una activitat que genera el desenvolupament d'habilitats per al treball intel·lectual i del coneixement ja que a través d'aquestes els alumnes analitzen, coneixen i transformen la seva realitat.

A continuació i ja per acabar, es troben tres pàgines de revistes importants en el món de la Investigació Educativa:

http://www.um.es/depmide/RIE/

http://redie.uabc.mx/enlaces/indice-numeros.html

http://www.uv.es/RELIEVE/principal.htm

Espero que tota aquesta informació, sigui de gran ajut per a un futur pròxim de futurs pedagogs!

PrImErA sEsSiÓ!

2008-01-26T19:00:00.000+01:00

En aquesta primera sessió de práctiques referent a l'assignatura, hem pogut aprendre una manera senzilla de realitzar un blog personal.

A través de la següent pàgina: www.blogger.com, hem començat a configurar cadascú el seu blog. Hem escollit un disseny dels que la web proposa, hem penjat fotografies i fins i tot hem escrit un petit comentari a la pàgina.

Aquesta assignatura sembla molt interessant, sobretot perquè podrem aprendre noves eines a utilitzar en el món de l'educació.

...en la pròxima sessió...més noticies...

Arreveure!!

BeNvInGuTs!

2008-01-22T18:39:00.000+01:00

Hola! Com podeu veure, aquest es el començament d'un blog on es podran recollir diverses noticies i idees interessants referents a l'assignatura d'Anàlisi d'Investigacions Educatives.

Aquest s'anirà renovant constantment amb noves noticies...per tant, heu d'estar ben atents...

Entreu-hi!