Com creixem... ens nem fent grans i ni se n'adonem fins que no mirem fotografies, comparem i...
Aquesta soc jo al néixer, un dia 8 d'Abril de 1986. Evidentment, la meva vida acadèmica no comença fins m
és tard, després d'estar uns anyets gaudint de la vida sense preocupacions. Records, el que es diu records, no en tinc gaires respecte la meva infància, sembla que la meva vida comenci quan tenia uns 8 anys. Pel que m’han explicat i a arrel d’això he anat recordant petites imatges d’aquells temps, se que vaig començar a anar a l’escola amb 4 anys i mitj, és a dir, no vaig anar a cap mena de guarderia, vaig començar directament a P4 a l’escola privada actualment concertada de Cambrils que tenia com a nom Vedruna. La meva mare va treballar molt per poder donar-nos al meu germà i a mi una educació adequada i segons ella, vaig passar l’etapa infantil una mica malament. Cada matí hem feia mal la panxa quan per la televisió veia els dibuixos de “Willy foc, la vuelta al mundo en 80 dias” ja que era l’hora d’anar cap a l’escola. Des de casa meva a l’escola hi poden haver 10 minuts caminant, doncs es veu que cada dia anava vomitant a cada arbre que trobava pel camí. Sincerament, d’aquella època recordo que hem trobava molt malament cada cop que havia d’anar a escola, que plorava molt i que m’emportava a la motxilla un coixí petit que la meva mare m’havia fet. Una anècdota de les que m’enrrecordo, traca d’un dia en que jo portava el meu coxí a la motxilla i me’l van pendre. Jo no el trobava, el coixi tenia el nom de “cuni”
i li vaig anar a dir a la professora pero hem va entendre malament, i es va passar una estona buscant un “conill”, al final el vam trobar.
També recordo que era una nena molt tranquil·la i amb molta paciència que sempre estava dibuixant i sobretot recordo que la primera professora que vaig tenir, es deia Puri i era molt dolça. No m’enrecordo de com vaig fer amics ni com eren les classes, ni res. La veritat es que no se com m’he pogut oblidar de tot record de quan era petita, però de vegades és molt frustrant no enrrecordar-se’n de re. El que no m’agradava gens de l’escola, era l’hora del pati, perque pensaba que per sota la sorra del pati un dia sortiria un dimoni, no se perquè veia com si la sorra s’enfonses i sortis un fum vermell de l’infern.
Respecte a l’educació primaria, recordo que odiava l’anglès, vaja, durant tota la meva vida he tingut problemes amb l’anglès perquè sempre hem preguntaven i mai sabia respondre, la veritat es que sempre se m’ha donat malament. També odiava la part pràctica de l’e
ducació fisica, sempre era de les que prefereia fer teoria. La veritat es que suposo que aixo ja vindria de petita, que sempre he estat grasseta, a més amb asma i hem costava molt arribar a fer el que feien els altres i sempre es reien de mi, per tant, li vaig agafar fòbia a l’assignatura d’educació física i feia el possible per no haver de fer-ne mai. Respecte a aquesta època, me’n recordo que per única vegada en la meva vida, la professora de quart hem va castigar una tarda, hem vaig sentir molt malament tota l’hora de cara a la paret. Se que a l’escola, celebràvem diverses festes a l’any con el dia de la castanyada ( dia una mica frustrant per mi perquè soc al·lèrgica a les castanyes i no en podia menjar), les festes de carnaval ( hem feia bastant vergonya vestir-me amb bosses de brossa, però estava divertit el fet de realitzar les caretes i preparar els balls), celebràvem també el dia de la patrona de l’escola ( on cantaven la cançó de Santa Joaquima de Vedruna), el dia de la diada ( anàvem tots vestits de catalans i catalanes) i moltes més festes que ara mateix no recordo. També puc recordar que hi va haver un professor sobretot que hem va agradar molt, es deia Vicenç i era molt agradable i amb ell, vam realitzar un teatre que va estar molt bé. Aquest teatre era mut i tractava de la historia des de l’època prehistòrica fins que es va formar la bandera de Catalunya. Jo feia de monjo, els únics que sabien escriure i m’ho vaig passar molt bé. Me’n recordo d’una excursió que vam fer en la que vam visitar a les abelles i ens van ensenyar a fer melmelada de poma i galetes. La veritat és que va ser una època bona al igual que recordo que a les
classes de matemàtiques, feia “curses” amb un amic per veure qui dels dos acabava abans els exercicis de matemàtiques, m’agradaven molt. Però també m’agradava molt l’assignatura de música, m’agradava molt cantar tot i que hem feia molta vergonya i trobava molt bonic el fet de poder aprendre a tocar diferents instruments com el xilòfon, el metal·lòfon,etc. En arribar a cinquè ens van dir que la nostra escola s’ajuntava amb una altre “La salle” per formar el que actualment és una escola concertada anomenada “Cardenal Vidal i Barraquer”. L’edifici que abans era vedruna nomes seria per educació infantil, i ESO i a la salle es farien els 6 cursos de primària. A sisè, doncs, vam canviar de centre per un any. Al llarg de tota la meva història acadèmica, puc dir que dels tres trimestres que hi havia, sempre n’hi havia un que referent al tema de les notes m’anava malament.
De la ESO en canvi, puc dir que vam tornar a canviar d’edifici i als alumnes ens van barrejar. La veritat es que tenia molta por que no hem posessim amb les meves millors amigues, però considero que encara vaig tenir sort, perquè vaig trobar un grupet amb qui he vaig ajuntar i vaig estar molt agust. Respecte aquests quatre cursos, recordo sobretot que a classe de matemàtiques ens desdoblavem i hem va tocar al grup dels mes llestos, la veritat es que sempre m’han agradat molt i se m’han donat bé, però no m’agradava gens anar a aquella classe. No hem sentia còmode i el professor no hem va voler canviar de grup, d’aquesta classe, tinc marcat un dia en que en un examen vaig treure un 0, sincerament no se que hem va passar, suposo que va ser una època complicada degut a problemes personals, però aquell dia no m’enrecordava ni del meu nom. També recordo els crèdits de síntesi que fèiem abans d’acabar el curs, almenys a mi m’agradaven molt, això de treballar en grup a classe durant una setmana hem semblava interessant.
En acabar la ESO, vaig decidir de continuar estudiant perquè era el que s’havia de fer, ningú va dubtar que no seguís estudiant i per tant, ningú hem va aconsellar ni hem va animar a seguir. Vaig triar el batxillerat humanístic de l’Institut Ramon Berenguer IV a Cambrils tot i que m’agradaven més les matemàtiques, suposo que va ser cosa de que vaig escollir el camí que van escollir les meves amigues, cosa que ara me n’arrepenteixo perque crec que potser hagués hagut de triar el camí d’administració. El batxillerat hem va anar prou bé, millor segon que primer, però sobretot hem va costar molt aprovar l’assignatura d’història, mai m’ha agradat. Si que recordo que el llatí m’agradava molt tot i que hem costava, que l’assignatura de filosofia la trobava interessant, suposo que perquè al professor li tenia molt apreci i cal dir que sobretot m’agradava l’assignatura d’art, tot i que la professora en aquest cas, no acompanyava gaire. En acabar el batxiller, vaig realitzar el projecte de final de batxiller sobre un tema que sempre m’ha agradat molt “les constel·lacions”. La veritat és que hem va agradar molt fer-lo i cal dir que el professor va estar molt amable i atent amb mi, hem va ajudar molt i per tant, després d’aprobar vaig decidir d’anar a selectivitat perquè creia que era el que s’havia de fer i la veritat es que hem feia por no aprovar, però hem va anar bé.
En aprovar la selectivitat, hem vaig trobar dins un gran dilema, no sabia què posar-me a estudiar. Molta gent hagués donat el que fos per tenir la nota que jo tenia de mitja i poder entrar on volgués, però jo en canvi, no sabia quin camí agafar. Sabia que no volia cap filologia i que hem guiaria per la rama de psicologia, educació especial perquè vaig pensar que una de les coses que m’han agradat sempre ha estat poder solucionar problemes als altres. Un dia hem vaig informar de les carreres que es donaven a la URV i vaig mirar les assignatures de cada una de les carreres. Pensava que m’agradaria molt educació especial però sabia que amb el meu caràcter m’afectaria massa. Després pensava en la psicologia i finalment, hem vaig decantar per pedagogia que no sabia ben bé del que anava. Sincerament no se perquè vaig escollir aquesta carrera, ja que a mesura que han anat passant els anys, m’he adonat que no era el camí que més m’hagués agradat, tot i això, cal dir que he tret experiències molt positives de realitzar la carrera. A més d’aprendre molt tot i que potser de vegades no ho sembli, he pogut fer unes bones amistats que m’han ajudat molt durant aquests anys. Espero que en un futur, pugui trobar un treball amb el que hem senti còmode i que hem pugui agradar.
Moltes gràcies a tots els que heu format part de la meva vida, perquè sense vosaltres, segur que no hagués estat mai el mateix.
